Rutes per etapes


En ruta pel Collsacaba

L’organització de rutes per etapes en el medi muntanyenc està agafant empenta. No estem parlant de reptes físics o de duresa en alta muntanya (caire esportiu), sinó d’escapades “domèstiques” de tres o més dies de duració, per traçats assequibles per a la majoria de persones i sense gaires limitacions d’edat.
Generalment es desenvolupen en indrets de mitja muntanya, emprant cases rurals com a punt de descans i pernoctació. Les famílies també han accedit a aquest tipus de turisme de natura, en excursions a peu, en bicicleta o a cavall (en aquest cas, normalment amb un guia). L’objectiu és gaudir de l’entorn i del propi viatge, sense cap intenció de lluitar contra el cronòmetre.
Com en d’altres aspectes turístics, França ha estat un país pioner en la pràctica muntanyenca de caminades per etapes a nivell popular. Aquesta activitat va començar al sud-est de França just a l’inici dels anys 50 del segle XX. Des de llavors, les conegudes “gîtes” (albergs o cases rurals) ja es van diferenciar segons la seva funcionalitat, per acollir a excursionistes a peu en general, a cavall o en bicicleta.
D’aquí la nomenclatura específica “gîtes d’étape“, que indica un lloc adient per reposar en determinats itineraris.

En ruta pel Collsacabra
En ruta pel Collsacabra

El nostre allotjament rural, Mas El Güell, fa anys que contribueix a la “Ruta dels Bandolers” (Serra de Milany, Collsacabra, Guilleries…, que era la zona d’actuació del mític Joan Sala, àlies “Serrallonga”) i ho fem com a indret que acull una etapa d’aquesta ruta immersa en la programació de la firma eqüestre Panorama Tours, establerta a Catalunya i dirigida per Rudi Stölz. També col·laborem en la ruta per etapes dels “Camins de l’Abat Oliba”, que té diverses variants i abasta diferents comarques de Catalunya i de l’altra banda dels Pirineus.
En aquesta classe de turisme de muntanya s’observa un increment dels itineraris dissenyats pels propis particulars. Ja no és un patrimoni exclusiu de clubs o agències. S’ha traslladat al terreny popular i, en alguns casos, fins i tot s’inclouen jocs de pistes o recompenses, com a estímul lúdic (pensant també en els infants). És una forma de passar-s’ho bé a la natura, assumint lògicament els possibles entrebancs durant la ruta, com a part del concepte “aventura”. Una atractiva modalitat, sense presses i sense grans dificultats, que compta amb l’ingredient de fer una descoberta diària de nous espais naturals.